Torla-Punta Acuta-Torla

El passat dilluns 10 de setembre vaig tenir festa pel matí... 

He aprofitat per a sortir a caminar i fer algo de muntanya, que en tot l'estiu practicament no havia fet res de muntaña, sol he aprofitat per fer barrancs, així que el meu estat de forma ho ha notat...

He decidit anar a veure un "pas" que encara no coneixia, el Grau de Tartaruala, es tracta d'un pas que hi ha a sobre de la Senda de los Cazadores que et du fins a Punta Acuta acavant de superar el Canó d'Ordesa. Es un pas poc freqüentat que passa per entre els espolons finals de la vall i remonta fins a la Punta Acuta. Té també un pas, un petit diedre d'uns 40 mts, equipat amb cadenes per pujar-lo. Un cop adalt hi ha unes vistes espectaculars sobre el Tozal de Mallo, el Circ de Cotatuero (que desgraciadament té la Cascada de Cotatuero practicament seca), amb el Casco, la Torre Marboré i la Espalda del Marboré al fons.

M'he decidit a fer ruta circular sortint de Torla i pujant a la Pradera d'Ordesa pel camí de Turieto, i un cop a la Pradera he pujat per la Senda de los Cazadores fins arrivar al desviament del pas del Grau de Tartaruala avans de pujar l'última trepada fins al Mirador de Calcilarruego. Desde allà anirem cap a la dreta guanyan alçada cap als espolons finals i trovarem les cadenes del diedre que ja et porten cap a l'última praderia avans de Punta Acuta que encara manté els últims Edelwis de la temporada. Desde allà vaig anar baixant pel sender PR-129 que va retallant la pista de Punta Acuta fins a l'ermita de Santa Ana i finalment et porta fins a Torla pel pont de la Glera.

Bé, al final, ademés de coneixer el pas i gaudir d'un matí de muntanya, he fet un bon entrenament després de molt de temps, 1200 mts aprox. de desnivell positius i uns altres tants negatius i a bon ritme perque a les 17h. tenia d'estar de tornada, met i menjat per obrir la oficina a veure si "atrapava" a algú per a fer alguna activitat...

Bé, salut a tothom.

Barranc de Soussoeou

El passat diumenge dia 9 de setembre, vàrem anar una colla a fer les Gorges de Soussoeou, prop de Gabàs, al pirineu francès a l'altra costat de Formigal.

Feia temps que li tenia ganes a aquest barranc, havia sentit a parlar molt bé d'éll i la veritat és que no anavem equivocats, és un dels barrancs més divertits que he fet mai!!!

Vàrem sortir amb l'Ainara, la Blanca i l'Alex cap a Biescas on haviem quedat amb la Pilar i en Jacinto per anar tots sis cap allà. Desde Biescas vam sortir direcció Formigal, vam passar la frontera pel costat del Midi d'Ossau i vàrem continuar fins a Gabàs on passats uns 3/4 kms, trovarem una corva a l'esquerra des d'on surt una pista a la nostra dreta asfaltada i descendent. Com que l'entrada és dificil en el nostre sentit de la marxa, donarem la volta 10 mts més endevant que hi ha una explanadeta a la dreta de la carretera i tornarem per entrar de cara a la pista. Un cop en ella, pasarem un pont i girarem cap a la dreta, continuerem pujant fins que arrivarem a una bifurcació on prendrem el camí de l'esquerra que en pocs metres ens durà al parquing on ja caminant es pren el camí que en uns 30 min. ens porta fins a la capcelera del barranc.

Com ja us he dit és un barranc molt divertit, plè de tobogans i petites marmites a les recepcions, algun salt de 5/6 mts i un ràpel final de 15 mts rampós i pel canal de l'aigua, fàcil però molt bonic. La formació d'aquest barranc, ademés dels tobogans, fa que sigui molt divertit perque no hi ha trams de transició, passes d'un tobogan a l'altre sense parar.

Aquí us deixo el croquis del barranc.

Croquis del Barranc del Soussoeou

I aquí van unes fotos i videos perque us feu una idea.

 Primer tobogan.

 Aquí tota la tropa després del primer tobogan,

falta en Jacinto que està de fotògraf

 Les 3 Maries (Ainara, Blanca i Pilar),

amb una secuència de tobogans i marmites al darrera.

 Tobogan "patada".

 Aquí a l'últim ràpel.

Al final del barranc sortirem al mateix aprcament on tenim els cotxes.

Bé, salut a tothom i fins la propera...

Visites d'agost...

Bé, estem entrant al mes d'agost i les visites comencen a arrivar...

Sagraeix veure cares a les que fa un temps que no veiem. La llàstima és que per a mi es complicat poder estar amb ells, aquí estem en temporada alta i intento aprofitar les estones lliures per a fer alguna activitat junt a vosaltres.

Aquests dies han estat per aquí l'Ane i el Jon fins ahir i ara tenim a casa a la Nerea, l'Iraultza i l'Aratz que han vingut desde Larrabetzu (Bizkaia). El cap de setmana jo he tingut feina, però l'Ainara ha pogut estar amb ells pasejant per Bujaruelo i Bergua gaudint de les marmites i de la companyia.

Les marmites de Bergua

Avui m'ha tocot el torn de lliurar a mi, mentre que l'ainara ha tingut d'anar a treballar, així que hem anat a Ordesa amb la Nere, l'Ira i l'Aratz a la motxilleta, s'ha portat molt bé, txapeldun!!!

Hem pujat passant per la cascada d'Arripas, la de la Cueva i la del Estrecho, fins arrivar a las Gradas de Saso on hem parat a menjar una mica i a jugar una estona amb l'Aratz a l'aigua.

Les Gradas de Soaso

Bonica jornada per a estirar les cames gaudint de la companyia i del sol, que a la oficina no gaudeixo gaire d'ell.

Aquí amb l'Aratz i l'Iraultza

arrivant a la Pradera de Ordesa

Bé, una abraçada a tothom i seguirem informant.

Sortida nocturna

No tot té que ser treballar...

Estem en plena temprada turística a Torla i tenim que cercar algún forat per a fer alguna activitat i "escapar" dels turistes, així que el passat 2 d'agost al sortir de la feina, vàrem agafar amb l'Ainara i Alex, i vàrem pujar pel

PR-134 (1030 mts) direcció al Cebollar per a desviar-nos avans d'arrivar-hi (sobre els 1680 mts), cap a les Bordes de Lusarre (1640 mts), aprofitant la nit de lluna plena que se'ns apropava.

Bordes de Lusarre

Bonic paratge i espectaculars vistes desde les bordes de tota l'entrada del Canó d'Ordesa mentre sortia la lluna per darrera de Punta Acuta.

Vistes pujant pel PR-134 arrivant ja a la pista.

després varem encendre la llar de foc de la borda i vàrem esperar que arrivessin la Bea i l'Alain (amb suport de Land Rover), amb el xai, l'amanida i el vi per acavar de passar una bonica i tranquila vetllada de lluna plena gaudint de la pau, la trenquilitat la fresca de la nit i de la bona companyia...

"Les fotos no són d'ahir per la nit, però aquí us les deixo perque us feu una idea del paratge".

Barranc de la Garganta d'Ordiso

Bé, el passat 31 de juliol, després de 15 dies de feina, per fí vaig tenir un dia de festa...

He aprofitat per a fer un barranquet, aquesta vegada el que em faltava per fer per aquí a la zona de Torla, concretament a la Vall de Bujaruelo, la Garganta d'Ordiso. Com que l'Alex també tenía lliure, hem aprofitat per anar a coneixe'l ma a ma.

Es tracta d'un barranc amb cabdal al ser la cabcelera del Riu Ara, molt aqüátic, amb l'aigua transparent, marmites profundes i molt saltable, aixó sí, molt lliscós també.

De lo millor del barranc l'entrada, sense haver-te mullat encara, a l'esquerra hi ha un passamà que et porta a un salt d'uns 10 mts que et posa ja en ambient..., després una rampa amb tobogàn que si no s'està alerta a la sortida t'enganxa i cap a la rentadora. Al arrivar al Pont Penjant, trovem un altre salt d'uns 10 mts i  després, cuan s'estreta el barranc, hi ha un pasamà a la dreta que et porta a un petit ressalt de roca a la mitat de la corrent, "el Dado" , on hi ha una reunió per a un petit ràpel que millor no fer-lo, a la recepció hi ha un rebuf que et posa cap a la cascada i és complicat de sortir, millor saltar de 6/7 mts. Seguim  y arrivem a un gran bloc empotrat desde on es pot saltar. La marmita és estreta i fosca, amb escuma de la cascada, nosaltres el vàrem rapelar desde la dreta per fondejar-lo, la marmita és estreta i profunda, o sigui que és saltable. Desde allà, diferentes badines i resalts fins que arrivarem a un gran tronc encaixat a una cascada, es pot baixar per ell o bé creuar el riu i saltar desde l'esquerra. Al final arrivem a les badines del Pont d'Oncins on vaig enfilar-me per unes parets per a fer algún saltet més i després uns cuants més desde el mateix pont...

Com que encara no tenim càmera acuatica, aquí us deixojo un video completet que he trovat al YouTube de l'Ordiso.

Bé, un molt bon i bonic barranc el d'Ordiso, i en aquesta época de l'any, amb tanta calor i  falta d'agiua als barrancs, s'agraeix entrar a un barranc d'aquests..

Salut!

Obertura de barranc

El passat dimarts 17 de juliol ens vàrem escapar amb l'Alex i l'Ainara, a investigar un barranc a una vall propera a la zona, al que li tenía posat l'ull desde ja fa un temps... 

Sol havia vist la part final del barranc, amb una cascada amb un rápel volat molt bonic i dues cascades més encadenades per finalitzar. No esperava moltes coses de la part superior del barranc, però ens va sorprendre agradablement. També ens va sorprendre que no hem sigut els primers en haber baixat, al menys aixó ens va semblar. Els primers rápels estaven semiequipats i les cascades finals també, però la part intermitja no, no varem trovar ni cordinos en els rápels intermitjos... 

Investigant una mica i preguntant per la zona, varem aconseguir una informació de que les reunions de les cascades finals podrien ser per l'hivern, per que aquestes cascades s'escalen amb gel cuan es formen, però i la part superior que la vàrem trovar semiequipada?

Be, el barranc ja l'hem vist, ara sol ens tornar a pujar a reequipar-lo i adecentar-lo, llavors podrem publicar la resenya y donar més informació sobre aquest barranc molt interessant, esportiu i amb ambient.

Tindreu que estar atents a properes notícies.

Ibón de Bernatuara

El passat dijous 28 de junny, vaig tenir lliure i em vaig apropar a l'Ibon de Bernatuara 2338mts, sobre la vall de Bujaruelo, a cavall d'Espanya i de França.

Aquest es un Ibon curiós per la seva situació, està a l'arista del port del seu mateix nom, sembla un cráter...

Vaig sortir de San Nicolás de Bujaruelo direcció a la capcelera del barranc de Lapazosa, un cop allà surts del bosc i ja no hi ha cap hombra fins a arrivar a l'Ibon. 

Refugi lliure de la Plana de Sandaruelo,

l'Ibon de Bernatuara està a l'aresta del fons. 

Hi ha un desnivell d'uns 1000 mts, la part final de la pujada es dureta, peró es va creuant el barranc on em vaig poder refrescar continuament.

Dactylorhiza Majalis, família de les Orquideas

 Lotus Alpinus

Entrada a l'Ibon de Bernatuara desde el costat espanyol

Creuant l'Ibon i passant a la seva part francesa, tenim unes molt bones vistes del macís del Vignemale.

 Vistes al macís del Vignemale

desde

l'Ibon de Bernatuara

Ibon de Bernatuara desde el costat francès,

l'Escusaneta i els Gabietos al fons

Ordesa i Otal amb els japonesos...

El pasat diumende 24 i el dilluns 25 de juny, varem estar per la Valle de Ordesa y la d' Otal guiant i interpretant la zona a un grup de japonesos entusiastes de les flors.

Que agraïts que son, la veritat es que dona gust portar a aquesta gent a la muntaña, s'emocionen per tot, desde la bellesa de la flor éas diminuta fins al cim més alt, passant per cualsevol ocellet o marmota que es creui en la seva visita. 

¡¡¡No savem el que tenim!!!

Ademésvarem tenir sort amb les flors, trovant algunes especies difícils de trovar...

 

 Lilium Pyrenaicum

 

Edelweis

Lilium martagon

Los japoneses en el Valle de Otal

El grupo en el Valle de Otal

Una gran experiencia.

Aquí us deixo unes fotos de les jornades.

Barranc del Sorrosal

El pasat 10 de juny, aprofitant que tenia festa, vaig aprofitar per a fer el

Barranc del Sorrosal

aquí a la vall, a Broto.

El varem començar a Linas de Broto en comptes de començarlo com és habitual a Fragen, allargan-lo així un tram i la veritat és que no desmereix y no ens ha defraudat.

Bé, pels que no el conegueu, és un bon barranc amb uns cuants salts de 8 a 12 mts, algún tobogán (un de molt vertical), i l'espectacular cascada que ens porta al final del barranc a Broto, amb dos rápels de 45 mts amb trams volats i una marmita intermitja que s'ha de creuar nadant.. 

S'ha de tenir en copmpte de fer-lo ara a la primavera, amb un bon cabdal,  per que amb cabdal pobre l'aigua pot estar bastant bruta al ser el desaigüe dels pobles de Linas de Broto i de Fragen, desagradable...

Bé, aquí us deixo algunes fotos perque veieu l'ambient del 1er rápel de la cascada i de la Cascada del Sorrosal sencera.

Agraïr també algru d'Irún que ens han portat unes ampolles de sidra casolana.

¡¡¡Eskerrik asko!!!

Barrancs del Consusa inferior i del Viandico.

 El pasat dia 30 de maig, junt a l'Ibon i l'Alex (que tenien una setmaneta de descans del TD2 de barrancs), ens varem escapar a fer el descens del Consusa Inferior, al poble de Rebilla.

barranc molt bonic amb molts rápels encadenats, alguns de molt macos i espectaculars d'uns 30 mts.

La llástima va ser que ja no portava aigua...

Afageixo el croquis del Consusa Inferior

Així doncs, com que ens varem quedar amb ganes d'aigua y salts, al tornar cap a Torla, varem venir per la carretera del Cañon de Añisclo per entrar també al barranc del Viandico, amb aigua ben fresqueta, saltant per totes parts, i investigant tots els sifons que veiem. Per cert, al arrivar al rápel final de 14 mts, varem comprovar que torna a ser saltable, varem rapelar, el varem fondejar y el varem saltar!!! 

Ecrins

Aquest hivern varem començar l'any als Ecrins. Sens dubte un lloc espectacular al que hi tornarem en properes oportunitats y a diferents epoques de l'any. Varem practicar diferentes activitats per coneixer el sector, i sens dubte neu no ens hi va faltar, aquí us hi deixo una foto per que veieu que teniem neu fins a les orelles!!!

 

Compte en els barrancs...

M'ha arrivat un video força divertit...
Barranquistes, tindrem d'anar en compte amb el que ens pot caure a sobre!!!