miércoles, 12 de diciembre de 2012

L'Erata 2005 mts

El divendres dia 7 haviem pensat d'anar a la Vall de Tena per endinsarnos per a la Vall de Ripera i fer un recorregut circular amb els esquís de muntanya uns i amb les raquetes els altres. 

Passat el poble de Panticosa, a la dreta hi ha una entrada que et porta a un petit aparcament entre el bosc, desde on surt la pista que s'endinça a la Vall de Ripera. Voliem sortir desde allà, pujar per la pista nevada cap a la Ripera, enfilarnos a l'Ibón de los Sabocos i després descendre per l'estació d'esquí de Panticosa fins al cotxe. Peró el matí es va llevar molt ventós i variable, així que vàrem anular els plans i varem fer jornada de "descans", i com que pel matí de dissabte donaven temps variable pero sense vent i que enpitjoraria a partir del mig dia, vàrem decidir de no fer la ruta de la Ripera (més llarga) i anar amb cotxe fins a Yesero, a l'altre cara del port de Cotefablo, i desde allá passar el port de tornada per descendre fins a Broto per un GR que hi ha, tot i passant pel poble "fantasma" d'Oto.

Vam sortir de Yesero 1122 mts per un sender que va pujant fent ziga-zaga i superant força desnivell. 

L'equip sortint de Yesero 1122mts, per el GR-15 direcció al poble d'Otal.

Estaba molt bonic, tot nevat entre el bosc fins que vàrem arrivar a un primer colladet on hi havia un poste de senyalització.

Sortint del bosc, l'Àlex entre la boira arrivant al poste de senyalització.

Només sortir del bosc, la boira era espessa i la orientació era complicada. Vam seguir per les marques de GR que encara podiem veure entre la neu que les tapava i la boira, i vam seguir per la divisoria d'aigües fins que es va obrir la boira per un moment i varem veure devant nostre el que semblaven dos petits pics arrodonits.

Seguint per la divisoria d'aigües,
cercant les marques de GR entre la boira.

En un principi vam pensar que podria ser el Pelupin 2005mts, i varem decidir d'enfilarnos-hi per situarnos millor si la boira es tornava a obrir estant a dalt. Vam arrivar-hi i no es veia res, aixi que vàrem seguir per la cresta entre "discusions" de cap a on anar i al final vam trobar un monolit on hi havia una placa que deia "ERATA 2005MTS, G. ALPINO EDESA 1998". No era el Pelupin, era l'Erata!

El monolit del cim de l'Erata 2005mts.

El temps va empitjorar, ademés de la boira es va afegir un vent fort i gelat, la predicció de la méteo havia acertat, així que per no enpitjorar la situació vàrem decidir de refer el camí i tornar per on haviem pujat.

Bé, entre l'Erata i les sortides d'orientació del curs de muntanya, sembla que em faré un expert de la orientació entre la boira i les condicions adverses...

Bé, salut!

lunes, 10 de diciembre de 2012

Esquiant per Sint Lary

El dia 6, després de les nevades i mirant que els partes de méteo que venien pels següents dies donaven un dia asolellat i sense vent, vàrem decidir d'aprofitar per inagurar la temporada d'esquí a França, on les nevades havien sigut molt més generoses que al pirineu espanyol. 

Vam sortir dora i a Ainsa se'ns va sumar l'Helena que pujava desde Saragossa, vam pasar el túnel d'Aragnouet (el de Bielsa), i tot i que a la cara sud ja pintava molt bé de neu, l'estampa a la cara nord era brutal! 

Vam seguir fins a Saint Lary, per cert, un poble i zona molt bonics, i vàrem agafar la carreereta que puja fins a les pistes. La postal era genial, un cel ras, blau, tot nevat, muntanyes, valls i poblets, tot nevat, i ademés no hi havia gairebé gent a les pistes.

Video panoràmic desde l'estació, 360º.

Vam fer unes "clases" d'iniciació amb la Blanca i després ens vam enfilar a coneixer l'estació.

Zona d'iniciació, cota 1700. El domini de l'estació,
va fins al fons de la foto.

Molt xula l'estació i amb una neu..., les fora pistes acollonants, neu pel genoll i ben suelta, per gaudir-la...

Powlder de la bona!!!

Bé, jornada perfecte d'esquí i bon descobriment Saint Lary.

Salut!

Primera bona nevada de la temporada a Torla

Després de treure la pols dels esquís i les foques per Formigal, el matí del dia 5 ens vam llevar amb neu. Va estar nevant tota la nit i va seguir durant tot el matí. Va caure una bona nevada, la primera que ens arribava al poble aquesta temporada, entre 20 i 25cm de neu, així que vàrem decidir d'estirar una mica les cames fins al "Puente de los Navarros" a la que la nevada va afluixar.

Aquí us deixo unes boniques fotos  de la nevada.

Torla. Vista de l'esglesia des del "Puente de la Glera".

El "Puente de la Glera" amb "Peña Pillera" al fons (zona d'escalada).


L'Álex i en Zuri camí del "Puente de los Navarros".

El diumenge dia 9 pel matí, com que l'Álex i la Blanca tenien coses a fer, várem obtar per anar a donar una volta amb l'Ainara per Ordesa, estirar les cames després d'una setmana de diferentes activitats i veure l'estampa de la vall amb la nevada.

Vistes del pic d'Otal 2701mts, ben nevat, desde la Vall d'Ordesa.


La cascada de " la Cueva" ja amb els carmels de gel.


El característic "Tozal del Mallo" 2254 mts, custodiant
la "Pradera de Ordesa".


El "Tozal del Mallo", amb el "Circo de Carriata" i
 la "Faja Blanquera" (la faldilla de la "Punta del Gallinero"),
sobre la "Pradera de Ordesa".


Ja de nou entrant a la "Pradera de Ordesa" amb el pic d'Otal 2701mts al darrera.

Bé, salut!

miércoles, 5 de diciembre de 2012

Primera "foquejada" de la temporada...

Comencem una setmana d'activitats, esperem..., si el temps ens ho permet.

Aquest matí, aprofitant les últimes nevades al pirineu aragonès, volíem pujar a al "Vertice del Anayet" 2559mts. Hem sortit de Torla que el dia tenia força clars, però en passar el túnel del port de Cotefablo, el temps era diferent... Per la zona d'Escarrilla ja nevava. Tot estava molt tapat i seguia nevant sense ganes de parar, així que hem canviat els plans i hem decidit de foquejar per zona segura, i dic "foquejar" no per aplaudir a sobre d'un taburet, sino de treure els esquís i les pells de foca de l'armari!

Hem aparcat aprop del pàrquing del Portalet, de Formigal i ens hem enfilat cap a la zona alta de l'estació. L'Ainara i la Blanca amb les raquetes de neu i l'Alex i jo amb els esquís de travessia.

No ha parat de nevar en tot el matí i la visivilitat era molt dolenta, però en fí, ja tenia ganes de foquejar i fer la primera baixadeta amb de neu verge!!!! Hem trovat zones amb 50 cm de neu nova caiguda entre ahir a la tarda i aquest matí, axí que hem gaudit de l'activitat. 

¡¡¡POWLDER!!!

Aquí al mig de la nevada sortint del párquing de Formigal.


 Estirant una mica esperan a les noies
que amb les raquetes s'enfonsaven més.


La ventisca apretava i els gores ja semblaven de cartró.


L'Alex arrivant entre la neu, l'Ainara i la Blanca al fons.

Ja en el descens, la meva traçada en primer plà i
l'Alex nadant a la neu, vaja que es tirava de cap.

Seguirem esperant què ens deixen aquestes nevades que s'esperen fins el dijous.



Ja de tornada seguia nevant.



Salut!

domingo, 18 de noviembre de 2012

"Intent" al Cotiella 2912mts

El divendres a la tarda, cuan l'Ainara va sortir de treballar, vàrem aprofitar per anar cap a la Vall de Chistau. Varem pujar fins al refugi lliure de Labasar, just a sobre l'Ibón de Plan on vàrem encendre la llar per sopar i passar-hi la nit. L'andemà, voliem provar de fer el Cotiella si les condicions ens ho permetien...

Ens vàrem llevar i estava una mica tapat, vam esmorzar i cap amunt. Vam passar per l'Ibón de Plan que ja està mig glaçat, el vam creuar i del final de la vall surt una canal pedregosa a mà dreta que és l'únic pas que hi ha per superar la muralla de parets del Feixón Ziego. Un cop superada la muralla per l'estreta canal, ens endisàrem per la vall de la Ribereta (amb una mica de neu), i gairebé arrivant al final d'aquesta, on ens queden les parets que cauen del Pico de las Bruixas 2822mts, i on ens va començar a nevar, vam decidir de pujar per la canal de mà dreta, ja nevada, que ens portà fins al coll de la Ribereta 2560mts., on ja la visibilitat era nula entre els núvols i la nevada, així que encontes de seguit vorejant el circ superior, amb neu i sense visibilitat, vàrem decidir de descendre cap al refugi de nou.

Bé, va ser una bona matinal, contacte de nou amb la neu (primera de la temporada), i vaig aprofitar per fer "pràctiques" de GPS després de les classes del curs de T.D. de Mitja Muntanya.

Aquí us deixo unes fotos de l'activitat.


En el refugi fent foc. 

 L'Ibón de Plan mig glaçat amb el pas de la canal pintat
de blau per on es passen les parets del Feixón Ziego.

La canal per superar les muralles del Feixón Ziego.

Part superior de la canal que ens portava
al Coll de la Ribereta. 

Aquí els dos sota la neu adalt del Coll de la Ribereta. 

Les espectaculars parets que cauen del Pico del las Bruixas.


Salut.

jueves, 15 de noviembre de 2012

Curs de Mitja Muntaña


Bé, ja he començat el Bloc Específic del curs de Tècnic Esportiu en Mitja Muntanya...

A mitjans del passat mes d'Octubre, vaig començar amb les calsses teòriques del Bloc Específic i també amb les classes pràctiques de "cordes" i "GPS".

Això ja està en marxa, la recta final de la formació del curs...

Hem convinat les classes de formació a l'aula amb un parell de sortides pràctiques. A la zona d'escalada d'Atxarte (a Durango, Bizkaia), varem fer les pràctiques d'assegurament amb corda, i el cap de setmana del passat pont de Novembre varem estar al Parc Natural d'Urbasa (a la frontera navarro-alavesa), fent 3 dies de pràctiques de GPS vivaquejant per les fagedes...

Urbasa es un lloc espectacular. Als que no ho conegueu os sorprendría. Es un plà a 1000mts d'alçada amb extencions de fagedes, dólmens, menirs, numbroses coves i molta història... L'any passat ja varem estar a una part del Parc fent les pràctiques d'orientació i guiatge, i aquest any hem estat a l'altre part del Parc.

Aquí os "penjo" alguna de les fotos que ens va fer en Kike durant les jornades.


El grup cercant un rumb per anar a muntar
el campament.

El 1er vivac pel matí a resguard d'aquest
faig.

Una de les numbroses coves en la que vam entrar,
ectaculars formacions!

Precios el paisaje de tardor
amb el que ens va rebre Urbasa.

Ara, un parell de mesos de tranquilitat i a finals de gener començarem amb l'altre part del Bloc Específic, la part d'hivern i de neu.



Salut.

domingo, 21 de octubre de 2012

Escalant per Orihuela

La primera setmana d'octubre várem aprofitar amb l'Ainara per marxar uns dies cap a la costa de Murcia i Alacant en vusca de sol, per fer unes vacances de platja després de treballar tota la temporada de primavera/estiu a Torla. Així que furgoneta i de cala a cala aprofitant el bon temps i les temperatures que encara hi havien per la costa. Després de passar uns dies de relax, platja i peixet, vam anar a visitar a l'Alex i la Blanca a Orihuela per escalar un parell de dies.

El primer dia várem anar a una paret just a sobre del poble equipada amb vies de 3 i 4 llargs d'uns 150 mts. Molt bona roca, placa de calissa on els peus de gat s'agafen de marabella. L'Alex ens va portar a fer una via de 4 llargs, la "Directíssima" de 155 mts i 6a. Feia temps que no esclava, desde l'abril..., però molt bé, la vaig gaudir, tot i que el sol apretava i várem tenir una bona calentada.  L'andemá, várem obtar per anar a una escola d'esclada que té els sectors a l'hombra!, sis o set vies més i satisfets. Unes zones molt recomenables, sobre tot fora dels mesos de calor! Aquí us deixo una foto de la via "Directísima".

La "Directíssima" 6a/155 mts. després de baixar.

Salut...

jueves, 27 de septiembre de 2012

Torla-Punta Acuta-Torla

El passat dilluns 10 de setembre vaig tenir festa pel matí... 
He aprofitat per a sortir a caminar i fer algo de muntanya, que en tot l'estiu practicament no havia fet res de muntaña, sol he aprofitat per fer barrancs, així que el meu estat de forma ho ha notat...

He decidit anar a veure un "pas" que encara no coneixia, el Grau de Tartaruala, es tracta d'un pas que hi ha a sobre de la Senda de los Cazadores que et du fins a Punta Acuta acavant de superar el Canó d'Ordesa. Es un pas poc freqüentat que passa per entre els espolons finals de la vall i remonta fins a la Punta Acuta. Té també un pas, un petit diedre d'uns 40 mts, equipat amb cadenes per pujar-lo. Un cop adalt hi ha unes vistes espectaculars sobre el Tozal de Mallo, el Circ de Cotatuero (que desgraciadament té la Cascada de Cotatuero practicament seca), amb el Casco, la Torre Marboré i la Espalda del Marboré al fons.

M'he decidit a fer ruta circular sortint de Torla i pujant a la Pradera d'Ordesa pel camí de Turieto, i un cop a la Pradera he pujat per la Senda de los Cazadores fins arrivar al desviament del pas del Grau de Tartaruala avans de pujar l'última trepada fins al Mirador de Calcilarruego. Desde allà anirem cap a la dreta guanyan alçada cap als espolons finals i trovarem les cadenes del diedre que ja et porten cap a l'última praderia avans de Punta Acuta que encara manté els últims Edelwis de la temporada. Desde allà vaig anar baixant pel sender PR-129 que va retallant la pista de Punta Acuta fins a l'ermita de Santa Ana i finalment et porta fins a Torla pel pont de la Glera.

Bé, al final, ademés de coneixer el pas i gaudir d'un matí de muntanya, he fet un bon entrenament després de molt de temps, 1200 mts aprox. de desnivell positius i uns altres tants negatius i a bon ritme perque a les 17h. tenia d'estar de tornada, met i menjat per obrir la oficina a veure si "atrapava" a algú per a fer alguna activitat...

Bé, salut a tothom.

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Barranc de Soussoeou

El passat diumenge dia 9 de setembre, vàrem anar una colla a fer les Gorges de Soussoeou, prop de Gabàs, al pirineu francès a l'altra costat de Formigal.

Feia temps que li tenia ganes a aquest barranc, havia sentit a parlar molt bé d'éll i la veritat és que no anavem equivocats, és un dels barrancs més divertits que he fet mai!!!

Vàrem sortir amb l'Ainara, la Blanca i l'Alex cap a Biescas on haviem quedat amb la Pilar i en Jacinto per anar tots sis cap allà. Desde Biescas vam sortir direcció Formigal, vam passar la frontera pel costat del Midi d'Ossau i vàrem continuar fins a Gabàs on passats uns 3/4 kms, trovarem una corva a l'esquerra des d'on surt una pista a la nostra dreta asfaltada i descendent. Com que l'entrada és dificil en el nostre sentit de la marxa, donarem la volta 10 mts més endevant que hi ha una explanadeta a la dreta de la carretera i tornarem per entrar de cara a la pista. Un cop en ella, pasarem un pont i girarem cap a la dreta, continuerem pujant fins que arrivarem a una bifurcació on prendrem el camí de l'esquerra que en pocs metres ens durà al parquing on ja caminant es pren el camí que en uns 30 min. ens porta fins a la capcelera del barranc.

Com ja us he dit és un barranc molt divertit, plè de tobogans i petites marmites a les recepcions, algun salt de 5/6 mts i un ràpel final de 15 mts rampós i pel canal de l'aigua, fàcil però molt bonic. La formació d'aquest barranc, ademés dels tobogans, fa que sigui molt divertit perque no hi ha trams de transició, passes d'un tobogan a l'altre sense parar.

Aquí us deixo el croquis del barranc.

Croquis del Barranc del Soussoeou

I aquí van unes fotos i videos perque us feu una idea.

 Primer tobogan.

 Aquí tota la tropa després del primer tobogan,
falta en Jacinto que està de fotògraf

 Les 3 Maries (Ainara, Blanca i Pilar),
amb una secuència de tobogans i marmites al darrera.

 Tobogan "patada".

 Aquí a l'últim ràpel.

Al final del barranc sortirem al mateix aprcament on tenim els cotxes.

Bé, salut a tothom i fins la propera...


lunes, 17 de septiembre de 2012

Visites d'agost...

Bé, estem entrant al mes d'agost i les visites comencen a arrivar...

Sagraeix veure cares a les que fa un temps que no veiem. La llàstima és que per a mi es complicat poder estar amb ells, aquí estem en temporada alta i intento aprofitar les estones lliures per a fer alguna activitat junt a vosaltres.

Aquests dies han estat per aquí l'Ane i el Jon fins ahir i ara tenim a casa a la Nerea, l'Iraultza i l'Aratz que han vingut desde Larrabetzu (Bizkaia). El cap de setmana jo he tingut feina, però l'Ainara ha pogut estar amb ells pasejant per Bujaruelo i Bergua gaudint de les marmites i de la companyia.

Les marmites de Bergua

Avui m'ha tocot el torn de lliurar a mi, mentre que l'ainara ha tingut d'anar a treballar, així que hem anat a Ordesa amb la Nere, l'Ira i l'Aratz a la motxilleta, s'ha portat molt bé, txapeldun!!!
Hem pujat passant per la cascada d'Arripas, la de la Cueva i la del Estrecho, fins arrivar a las Gradas de Saso on hem parat a menjar una mica i a jugar una estona amb l'Aratz a l'aigua.

Les Gradas de Soaso

Bonica jornada per a estirar les cames gaudint de la companyia i del sol, que a la oficina no gaudeixo gaire d'ell.


Aquí amb l'Aratz i l'Iraultza
arrivant a la Pradera de Ordesa

Bé, una abraçada a tothom i seguirem informant.

Sortida nocturna

No tot té que ser treballar...

Estem en plena temprada turística a Torla i tenim que cercar algún forat per a fer alguna activitat i "escapar" dels turistes, així que el passat 2 d'agost al sortir de la feina, vàrem agafar amb l'Ainara i Alex, i vàrem pujar pel
PR-134 (1030 mts) direcció al Cebollar per a desviar-nos avans d'arrivar-hi (sobre els 1680 mts), cap a les Bordes de Lusarre (1640 mts), aprofitant la nit de lluna plena que se'ns apropava.
Bordes de Lusarre

Bonic paratge i espectaculars vistes desde les bordes de tota l'entrada del Canó d'Ordesa mentre sortia la lluna per darrera de Punta Acuta.
Vistes pujant pel PR-134 arrivant ja a la pista.

després varem encendre la llar de foc de la borda i vàrem esperar que arrivessin la Bea i l'Alain (amb suport de Land Rover), amb el xai, l'amanida i el vi per acavar de passar una bonica i tranquila vetllada de lluna plena gaudint de la pau, la trenquilitat la fresca de la nit i de la bona companyia...


"Les fotos no són d'ahir per la nit, però aquí us les deixo perque us feu una idea del paratge".

viernes, 14 de septiembre de 2012

Barranc de la Garganta d'Ordiso


Bé, el passat 31 de juliol, després de 15 dies de feina, per fí vaig tenir un dia de festa...

He aprofitat per a fer un barranquet, aquesta vegada el que em faltava per fer per aquí a la zona de Torla, concretament a la Vall de Bujaruelo, la Garganta d'Ordiso. Com que l'Alex també tenía lliure, hem aprofitat per anar a coneixe'l ma a ma.

Es tracta d'un barranc amb cabdal al ser la cabcelera del Riu Ara, molt aqüátic, amb l'aigua transparent, marmites profundes i molt saltable, aixó sí, molt lliscós també.

De lo millor del barranc l'entrada, sense haver-te mullat encara, a l'esquerra hi ha un passamà que et porta a un salt d'uns 10 mts que et posa ja en ambient..., després una rampa amb tobogàn que si no s'està alerta a la sortida t'enganxa i cap a la rentadora. Al arrivar al Pont Penjant, trovem un altre salt d'uns 10 mts i  després, cuan s'estreta el barranc, hi ha un pasamà a la dreta que et porta a un petit ressalt de roca a la mitat de la corrent, "el Dado" , on hi ha una reunió per a un petit ràpel que millor no fer-lo, a la recepció hi ha un rebuf que et posa cap a la cascada i és complicat de sortir, millor saltar de 6/7 mts. Seguim  y arrivem a un gran bloc empotrat desde on es pot saltar. La marmita és estreta i fosca, amb escuma de la cascada, nosaltres el vàrem rapelar desde la dreta per fondejar-lo, la marmita és estreta i profunda, o sigui que és saltable. Desde allà, diferentes badines i resalts fins que arrivarem a un gran tronc encaixat a una cascada, es pot baixar per ell o bé creuar el riu i saltar desde l'esquerra. Al final arrivem a les badines del Pont d'Oncins on vaig enfilar-me per unes parets per a fer algún saltet més i després uns cuants més desde el mateix pont...

Com que encara no tenim càmera acuatica, aquí us deixojo un video completet que he trovat al YouTube de l'Ordiso.



Bé, un molt bon i bonic barranc el d'Ordiso, i en aquesta época de l'any, amb tanta calor i  falta d'agiua als barrancs, s'agraeix entrar a un barranc d'aquests..

Salut!

Obertura de barranc


El passat dimarts 17 de juliol ens vàrem escapar amb l'Alex i l'Ainara, a investigar un barranc a una vall propera a la zona, al que li tenía posat l'ull desde ja fa un temps... 

Sol havia vist la part final del barranc, amb una cascada amb un rápel volat molt bonic i dues cascades més encadenades per finalitzar. No esperava moltes coses de la part superior del barranc, però ens va sorprendre agradablement. També ens va sorprendre que no hem sigut els primers en haber baixat, al menys aixó ens va semblar. Els primers rápels estaven semiequipats i les cascades finals també, però la part intermitja no, no varem trovar ni cordinos en els rápels intermitjos... 

Investigant una mica i preguntant per la zona, varem aconseguir una informació de que les reunions de les cascades finals podrien ser per l'hivern, per que aquestes cascades s'escalen amb gel cuan es formen, però i la part superior que la vàrem trovar semiequipada?

Be, el barranc ja l'hem vist, ara sol ens tornar a pujar a reequipar-lo i adecentar-lo, llavors podrem publicar la resenya y donar més informació sobre aquest barranc molt interessant, esportiu i amb ambient.

Tindreu que estar atents a properes notícies.

Ibón de Bernatuara


El passat dijous 28 de junny, vaig tenir lliure i em vaig apropar a l'Ibon de Bernatuara 2338mts, sobre la vall de Bujaruelo, a cavall d'Espanya i de França.

Aquest es un Ibon curiós per la seva situació, està a l'arista del port del seu mateix nom, sembla un cráter...

Vaig sortir de San Nicolás de Bujaruelo direcció a la capcelera del barranc de Lapazosa, un cop allà surts del bosc i ja no hi ha cap hombra fins a arrivar a l'Ibon. 

Refugi lliure de la Plana de Sandaruelo,
l'Ibon de Bernatuara està a l'aresta del fons. 

Hi ha un desnivell d'uns 1000 mts, la part final de la pujada es dureta, peró es va creuant el barranc on em vaig poder refrescar continuament.

Dactylorhiza Majalis, família de les Orquideas


 Lotus Alpinus


Entrada a l'Ibon de Bernatuara desde el costat espanyol

Creuant l'Ibon i passant a la seva part francesa, tenim unes molt bones vistes del macís del Vignemale.



 Vistes al macís del Vignemale
desde
l'Ibon de Bernatuara


Ibon de Bernatuara desde el costat francès,
l'Escusaneta i els Gabietos al fons

Ordesa i Otal amb els japonesos...


El pasat diumende 24 i el dilluns 25 de juny, varem estar per la Valle de Ordesa y la d' Otal guiant i interpretant la zona a un grup de japonesos entusiastes de les flors.

Que agraïts que son, la veritat es que dona gust portar a aquesta gent a la muntaña, s'emocionen per tot, desde la bellesa de la flor éas diminuta fins al cim més alt, passant per cualsevol ocellet o marmota que es creui en la seva visita. 

¡¡¡No savem el que tenim!!!

Ademésvarem tenir sort amb les flors, trovant algunes especies difícils de trovar...

 Lilium Pyrenaicum

 
Edelweis

Lilium martagon

Los japoneses en el Valle de Otal

El grupo en el Valle de Otal

Una gran experiencia.

Aquí us deixo unes fotos de les jornades.