El divendres dia 7 haviem pensat d'anar a la Vall de Tena per endinsarnos per a la Vall de Ripera i fer un recorregut circular amb els esquís de muntanya uns i amb les raquetes els altres.
Passat el poble de Panticosa, a la dreta hi ha una entrada que et porta a un petit aparcament entre el bosc, desde on surt la pista que s'endinça a la Vall de Ripera. Voliem sortir desde allà, pujar per la pista nevada cap a la Ripera, enfilarnos a l'Ibón de los Sabocos i després descendre per l'estació d'esquí de Panticosa fins al cotxe. Peró el matí es va llevar molt ventós i variable, així que vàrem anular els plans i varem fer jornada de "descans", i com que pel matí de dissabte donaven temps variable pero sense vent i que enpitjoraria a partir del mig dia, vàrem decidir de no fer la ruta de la Ripera (més llarga) i anar amb cotxe fins a Yesero, a l'altre cara del port de Cotefablo, i desde allá passar el port de tornada per descendre fins a Broto per un GR que hi ha, tot i passant pel poble "fantasma" d'Oto.
Vam sortir de Yesero 1122 mts per un sender que va pujant fent ziga-zaga i superant força desnivell.
L'equip sortint de Yesero 1122mts, per el GR-15 direcció al poble d'Otal.
Estaba molt bonic, tot nevat entre el bosc fins que vàrem arrivar a un primer colladet on hi havia un poste de senyalització.
Sortint del bosc, l'Àlex entre la boira arrivant al poste de senyalització.
Només sortir del bosc, la boira era espessa i la orientació era complicada. Vam seguir per les marques de GR que encara podiem veure entre la neu que les tapava i la boira, i vam seguir per la divisoria d'aigües fins que es va obrir la boira per un moment i varem veure devant nostre el que semblaven dos petits pics arrodonits.
Seguint per la divisoria d'aigües,
cercant les marques de GR entre la boira.
En un principi vam pensar que podria ser el Pelupin 2005mts, i varem decidir d'enfilarnos-hi per situarnos millor si la boira es tornava a obrir estant a dalt. Vam arrivar-hi i no es veia res, aixi que vàrem seguir per la cresta entre "discusions" de cap a on anar i al final vam trobar un monolit on hi havia una placa que deia "ERATA 2005MTS, G. ALPINO EDESA 1998". No era el Pelupin, era l'Erata!
El monolit del cim de l'Erata 2005mts.
El temps va empitjorar, ademés de la boira es va afegir un vent fort i gelat, la predicció de la méteo havia acertat, així que per no enpitjorar la situació vàrem decidir de refer el camí i tornar per on haviem pujat.
Bé, entre l'Erata i les sortides d'orientació del curs de muntanya, sembla que em faré un expert de la orientació entre la boira i les condicions adverses...
Bé, salut!
